Guerres Herero
| ||||
| ||||
| Tipus | guerra colonial  | |||
|---|---|---|---|---|
| Part de | Cursa per l'Àfrica | |||
| Interval de temps | 1904 - 1908 | |||
| Data | 1904 | |||
| Localització | Àfrica Sud-occidental Alemanya | |||
Les Guerres Herero foren una sèrie de guerres colonials entre l'Imperi alemany i els hereros de l'Àfrica Sud Occidental Alemanya (Namíbia actual).
Antecedents
[modifica]El hereros era pastors de bestiar, ocupant la majoria del centre i del nord de l'Àfrica del sud-oest.
Durant el repartiment de l'Àfrica, l'Àfrica del sud-oest va ser reclamada per Alemanya l'agost 1884. En aquell temps, era l'única potència estrangera al territori que semblava adequat pel poblament blanc. Els colonitzadors alemanys que arribaren en els anys següents van ocupar grans àrees de terra, ignorant qualssevol reclamacions dels hereros i altres nadius. Hi va haver una contínua resistència dels nadius.
Una mena de pau va ser acordada el 1894. En aquell any Theodor Leutwein esdevingué governador de la colònia, i va començar un període de desenvolupament ràpid. Colons blancs foren encoratjats a anar a la colònia i van agafar més terra dels nadius, i causant un gran disgust a aquests.
La gran rebel·lió
[modifica]El 1903, una part de les tribus khoi i herero es van revoltar i aproximadament 60 colons alemany van morir. Es van enviar tropes des d'Alemanya per restablir l'ordre, però només van tenir èxit en dispersar els rebels, i el 12 de gener de 1904 els hereros van començar la revolta a gran escala, dirigits pel cap Samuel Maharero.[1]
L'agost de 1904, el general Lothar von Trotha va idear un pla per aniquilar la nació herero. El pla consistia a envoltar la zona on els hereros estaven, deixant només una via que els permetés escapar cap al desert. Els hereros van lluitar contra els alemanys, i les pèrdues van ser menors. A l'octubre de 1904, el general Lothar von Trotha va emetre ordres de posar en marxa el pla, matant cada mascle herero i conduint les dones i nens al desert. Tan aviat com la notícia d'aquest ordre va arribar a Alemanya fou revocada, però per aquest temps la població nativa era en completa revolta. Quan l'ordre fou derogada al final de 1904, els presoners foren tancats en camps de concentració i donats per treball esclau a homes de negocis alemanys, on molts van morir de sobrecàrrega de treball i desnutrició. Com que la revolta no cessava, von Trotha va posar en marxa una variant del pla que eliminava la matança dels homes herero i proposava envoltar la zona on els hereros estaven, deixant només una via que els permetés escapar cap al desert. Els hereros van lluitar contra els alemanys, i les pèrdues van ser menors; va ser quan la majoria havia escapat per l'únic passatge posat a la seva disposició pels alemanys, i s'havia impedit sistemàticament d'apropar-se als pous d'aigua, que la fam va començar a passar factura. Va ser llavors que l'aixecament herero va canviar de guerra a genocidi. La revolta va durar fins a 1907, acabant amb la destrucció quasi total del poble herero. "La guerra contra els hereros i nama va ser la primera en què l'imperialisme alemany va recórrer a mètodes de genocidi ....". Aproximadament 80.000 hereros vivien a l'Àfrica Sud Occidental Alemanya al començament de la dominació colonial d'Alemanya sobre l'àrea, mentre que després de ser derrotada la revolta, sumaven aproximadament 15.000. En un període de quatre anys, aproximadament 65.000 hereros van morir (les estimacions varien entre 34.000 i 110.000). En el 100 aniversari de la massacre, el 16 d'agost del 2004 el ministre alemany de Desenvolupament Econòmic i Cooperació, Heidemarie Wieczorek-Zeul, va commemorar els morts en el lloc i va demanar perdó pels crims en nom de tots els alemanys ("Nosaltres els alemanys accepten la nostra històrica responsabilitat moral i la culpabilitat en què van incórrer els alemanys en aquell temps") i va admetre que les massacres eren equivalent a genocidi. Hereros i namas van exigir reparacions financeres, però, el 2004 només hi va haver un petita atenció dels mitjans a Alemanya en aquesta matèria. El 16 d'agost de 2004, 100 anys després de la guerra, el govern alemany oficialment disculpat per les atrocitats. "Nosaltres els alemanys acceptem la nostre història i la responsabilitat moral i la culpabilitat en que vam incórrer els alemanys en aquell temps," va dir Heidemarie Wieczorek-Zeul, el ministre d'ajut del desenvolupament d'Alemanya. A més a més, va admetre que les matances eren equivalents a genocidi.
El 1908 l'autoritat alemanya sobre el territori s'havia restablert completament.[2][3] Al punt més alt de la campanya 19.000 soldats alemanys van estar implicats en la guerra.
En aquests anys es van descobrir diamants al territori, i això va ajudar molt a augmentar la seva prosperitat. Tanmateix va ser efímera, ja que el 1915, durant Primera Guerra Mundial, forces britàniques i sud-africanes van ocupar la colònia que fins després de la guerra fou administrada com a part del protectorat de Betxuanalàndia fins que es va establir el mandat de la Societat de Nacions el 1929 en favor de Sud-àfrica.
Les Guerres Herero en la literatura
[modifica]Les Guerres Herero i les massacres són descrites en un capítol de la novel·la de 1963 V, de Thomas Pynchon. La història tràgica del genocidi herero també apareix a la novel·la de Pynchon de 1973, Gravity's Rainbow.
El pesat peatge del genocidi herero en vides individuals i materials en la cultura herero és reflectida en la novel·la històrica de 2013 Mama Namíbia de Mari Serebrov.[4]
La guerra i la massacre és significativament present en The Glamour of Prospecting, un compte contemporani de Frederick Cornell dels seus intents de buscar diamants a la regió.[5] En el llibre descriu els seus primers contactes amb els camps de concentració a l'Illa Shark, entre altres aspectes del conflicte.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Bridgman, Jon. The Revolt of the Hereros (en anglès). University of California Press, 1981, p. 111. ISBN 0520041135.
- ↑ Jeremy Sarkin-Hughes (2008) Colonial Genocide and Reparations Claims in the 21st Century: The Socio-Legal Context of Claims under International Law by the Herero against Germany for Genocide in Namibia, 1904-1908, p. 142, Praeger Security International, Westport, Conn.
- ↑ A. Dirk Moses (2008) Empire, Colony, Genocide: Conquest, Occupation and Subaltern Resistance in World History, Berghahn Books, NY ISBN 978-1-42948-147-2
- ↑ Serebrov, Mari (2013) Mama Namibia.
- ↑ Frederick Carruthers Cornell (1920).
Enllaços externs
[modifica]- "El ministre alemany es confesa trist pel genocidi a Namíbia" (15 d'agost de 2004) The Guardian